Referències inspiradores

Som!

* * *

En marxa per un nou País on és el poble qui decideix.
(Lema de La Marxa Som, 2016)

* * *

Poble català, posa’t a caminar! (Lema de la Marxa de la Llibertat, 1976)

* * *

La democràcia plena és el camí
per resoldre entre tots els reptes socials, econòmics i ecològics
que tenim a nivell local, nacional i mundial.

* * *

No hi ha revolució social més gran que prendre la paraula com a poble per decidir.

* * *

Caminem per poder ser, i volem ser per caminar.

(Lluís Llach)

Quina millor manera hi ha...

Quina millor manera hi ha per donar a conèixer a la gent del país
les propostes de tanta gent per configurar una societat millor,
que arribar a peu a cada poble per exposar-les i escoltar l’opinió i voluntat col·lectiva de la gent?

Què hi pot haver més democràtic, prèviament a votacions puntuals de “sí o no”, de “tot o res”,
que crear espais de diàleg i consens a cada plaça del país
per dibuixar junts les bases dels afers públics en favor del bé comú?

Fent ús de la llibertat d’autoorganització que tots tenim,
aquells qui creiem que val la pena bastir un nou model de país
il·lusionador i participatiu  a fi de fer-lo més just i sostenible,
ens convoquem a posar-nos a caminar, a prendre la paraula
i a unir la immensa força constructiva que junts tenim.

A Catalunya conflueixen avui molts factors que ens demanen fer un assaig de societat millorada.
Tots els ingredients hi són. Nosaltres ho necessitem;
el món necessita continuar avançant cap a la plenitud de totes les persones,
de totes les nacions i del món sencer.

Som-hi!?

(La Marxa Som)

Som

 

Som poble, som nació,
som terra i som vida.
Som natura i som el món.

Som la humanitat, som el vent,
som la música i la dansa,
som la tela i el pinzell.

Som energia, som la llum,
som escola i som saviesa.
Som somriure, som cor,
som la força i la tendresa.

Som la tristesa del dolor
i som la joia de l’esclat de l’esperança.
Som mà oberta i abraçada.

Som el fruit i som l’arbre,
som el camp i el llaurador.
Som el riu i la llera.
Som ramat i som pastor.

Som la llengua i la paraula,
som la força i som l’acció.

Som els qui som, els qui van ser i els qui seran.

Som el buit insuportable i indomable
de tot allò que som!

 

Lluís Planas

Obriu-vos les portes del Camí (Lluís M. Xirinacs)
Un poble, ben plantat, es posa a caminar.
Jeia endormiscat i indolent segles i segles.
Ara s’alça com un sol home, petita llavor,
i enceta el camí interior que el durà
a conèixer-se, a posseir-se, i, finalment a donar-se
a sí mateix en ofrena a la fraternitat universal.
Havíem planificat conscienciosament el camí
cap a la plenitud del nostre poble.
Ara el farem;
Els peus, retinguts en dos llargs anys de preparació,
frisen per posar-se en marxa.
El cor corre de fa temps.
El vent de l’esperit bufa fort.
S’uneixen els vuit vents de la brúixola del caminant,
engalzats en la rosa de l’esperit.
El mestral dels germans companys de l’ Aran,
la tramuntana del Principat d’ Andorra,
el gregal de la Catalunya Nord,
el llevant del Principat de Catalunya i de L’ Alguer,
el xaloc de les Illes Balears,
el migjorn de les Illes Pitiüses,
el llebeig del País Valencià i
el ponent de la Franja de Ponent,
tots ells, units per a dur a plenitud un poble
agermanat amb els altres pobles de la Terra.

Posem-nos dempeus! Obre la porta. I marxem en pau.

 

Lluís M. Xirinacs, Setmana Santa 06.

Ara mateix (frag. Miquel Martí i Pol)

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn;
potser caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat,
alguna sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap!
¿Qui sinó tots – i cadascú per torna –
podem crear des d’aquest límits d’ara
l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin,
l’espai de vent on tota veu ressoni?

Públicament i amb tota llei d’indicis.
Serem allò que vulguem ser.
Debades fugim del foc si el foc ens justifica.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

Compartirem misteris i desigs
d’arrel molt noble i secreta,
en l’espai de temps que algú
permetrà que visquem.

Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l’aigua i la set, l’amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l’aplom secret, la claredat volguda.
Posem la mà damunt la mà
i els anys conferiran duresa a cada gest.

Vam preservar del vent i de l’oblit
la integritat d’uns àmbits, d’uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l’impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d’un temps expectant i frondós.

Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots
solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Convertirem els silencis en or i els mots en foc.
La pell d’aquest retorn acumula la pluja,
i els afanys esborren privilegis.

Lentament emergim del gran pou,
heures amunt, i no pas a recer de cap malastre.
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

M'aclame a tu (Vicent Andrés Estellés)

M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El cair camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

Somni per Catalunya (Maria J. Fumanal)

 Somni per Catalunya

 

Llums a les ombres graten el cel.

Filades de llum que pentinen els últims detalls del dia,

Pentagrames marcant el pas d’un himne caduc.

Que despenja la raó i reclama l’esperança.

 

Sota l’horitzó de la meva Lleida estimada,

les mans damunt les mans  lliguen llaços d’il·lusions,

enfilant  els esgraons, un a un i sense pausa,

d’una escala de raons.

 

Redoltes de vent han baixat per escoltar-nos.

A les veus que hauríem de ser,

……Capitans d’aquest vaixell…..

Segrestat fa tant de tems pel silenci dels  que callen.

 

Ara es l’hora que en Comú, només amb les nostres mans,

Aixequem un cent de mil, amb folre i faixes de drets,

amb enxaneta innocent, que despengi dels estels

………Justícia, pau, dignitat………..

Llibertat pel pensament que defensi la paraula.

 

Ara es l’ora, no ho dubteu, perquè som  i tornarem a ser,

…………….el que digueu que hem de ser…………………

Amb la força dels valents, dels que  no tenen res més

que l’amor penjat al cor, que una il·lusió per mirada.

Que un llibre escrit  amb els noms,

de tots els que  despertem

en aquesta Catalunya estimada.

 

Mª José Fumanal Salomé

Ressona ara

Massa temps hem deixat, com infants,
les relles de la vida a poques mans
que no han sabut estimar i que, febles,
han sucumbit a la roïna temptació
de no saber-se u amb tots i amb tot.

Ressona ara el crit naixent,
el moment de reprendre lluminosos
la paraula comuna tant de temps regalada
i, sabent-nos creadors, deixar brollar la saba
de la immensa saviesa i força que ens puja
i que ens pren de terra avall.

Forjats pel vent, el sentim empènyer les veles
de l’ànima gran que ens agleva.
Els campanars anuncien el nou avui lluminós
cocreat amb els estris que se’ns donen,
cadascú el seu.

Una passa rere l’altra,
brodem ara junts aquest camí exterior
que teixeix l’anhelat camí interior del fruit que som.
I oferim-lo, humils, al món!

Deixarem damunt la saó de la terra les recances,
les pors i les petiteses que ens separen
i que nodriran les grans fogueres de Sant Joan.

 

(L. Planas – La Marxa Som)


La Marxa Janadesh (Índia, 2007)

 

spotifyEscolta la llista de música col·laborativa de La Marxa Som
(pots afegir-hi cançons que tinguin a veure amb les temàtiques de La Marxa Som)


Marxa de la sal (Índia, 1930. Versió en cast.)


Marxa de la Llibertat, part 1 (1976)


Marxa de la Llibertat, part 2 (1976)


Marxa de la Llibertat, part 3 (1976)


Xirinacs, de l’Aminstia a la Independència

Xirinacs: A Contracorrent



Alguns documents sobre democràcia participativa i acció noviolenta
La noviolència, L. M. Xirinacs
La força del poble: l'acció no violenta
Formes creatives de generar democràcia participativa
Procediment orientatiu pel funcionament d'assemblees
Bases teòriques per una democràcia participativa

Dos documents de Lluís Maria Xirinacs:

Document comunitat humana
Escrits de demotica

Alliberem-nos de la violència i la passivitat (Martí Olivella)
Comparteix-ho

Atenció: aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca